Ser o no ser transparent

Molts processos de selecció fallen no perquè falti talent, sinó perquè falta claredat. Es presenten rols que no existeixen del tot, es prometen escenaris no definits i es construeixen converses més estratègiques que honestes. Parlar d’ètica en selecció, per tant, implica parlar de transparència. Crec fermament que si volem tenir una entrevista amb totes les cartes sobre la taula, hem de ser els entrevistadors qui fem aquest primer pas cap a l'honestedat. Això es tradueix, per exemple, en començar una primera entrevista explicant clarament si el rol existeix per creixement o per substitució, quines dificultats té avui l’equip i quin és el principal repte que aquesta persona haurà d’afrontar els primers mesos. Només d’aquesta manera podem esperar la mateixa honestedat en l’altra direcció. És clau crear un clima de confiança i fins i tot, de certa quotidianitat per poder indagar en quines son les motivacions, inquietuds i aspiracions de la persona a qui entrevistem. Crear aquest clima implica atrevir-se a fer preguntes que fan reflexionar i que no busquen una resposta correcta, sinó una de sincera i meditada. Un altre aspecte clau de la transparència en els processos de selecció és la capacitat de trencar amb la dinàmica de competència que s’associa a les entrevistes. Enlloc de veure-les com un joc en què les dues parts oculten informació o actuen estratègicament per benefici propi, hem de crear un espai de col·laboració. Un canvi de marc molt senzill és dir explícitament que l’objectiu de l’entrevista no és ni convèncer ni vendre, sinó validar si té sentit continuar parlant. Quan això es diu obertament, les converses s’obren i perden aquest contingut estratègic. Aquesta transparència amb què actuem des del primer minut és el que hem de mantenir al llarg del procés. La clau per fer-ho no és altra que la comunicació, com a mínim periòdica, amb els candidats. Comunicar però, no sempre és còmode: informar que el procés s’allarga per falta de consens, o que s’està avançant amb altres perfils pot generar tensió i frustració, però el silenci en genera encara més fins i tot quan el resultat final és positiu. En conclusió, la transparència és un pilar fonamental per garantir un procés de selecció tant ètic com efectiu. No només fomenta una relació de confiança entre seleccionadors i candidats, sinó que també permet alinear les necessitats de l’organització amb les aspiracions dels professionals. Quan transformem l’entrevista en un espai de col·laboració enlloc d’un escenari competitiu, no només atraurem el millor talent, sinó que també forjarem relacions a més llarg termini.